Style

Muxart: artesania i ofici als teus peus

Davant de la uniformització, creativitat i avantguarda. Hermenegildo Muxart manté i custòdia el savoir-faire i l'ofici del sabater. Els seus dissenys són objecte de desig per a aquells que aprecien la feina feta a mà. Descobreix les sabates al Village.

«Per despertar desig, una sabata ha de transmetre il·lusió i exclusivitat. I això només s'aconsegueix a través de la creativitat, l'ofici i l'artesania», explica Hermenegildo Muxart a la boutique efímera del Village. Parlem amb el dissenyador i patronista sobre talent, tradició, tendències i la revaloració d'un sector clau del disseny made in Spain.

Quin és el segell distintiu de Muxart?

Art i ofici. El savoir-faire. Des de l'inici com a professional la meva filosofia ha estat ser patronista a més de dissenyador. L'essència per a mi han estat icones com Salvatore Ferragamo, André Perugia o Roger Vivier, mestres que fan la sabata totalment vertical. El meu treball ha estat sempre el mateix: generar la idea i saber com desenvolupar-la. Busquem sempre la perfecció. Avantguarda i mestratge.

A la banda oposada, sobre la passarel·la, hem vist imatges de models que no poden ni caminar amb alguns dissenys.

Succeeix quan intentes traslladar la idea d'un dissenyador a una indústria molt complexa sense un estudi previ ben fet. La forma és la base de la feina a la sabata. Nosaltres vam estudiar molt bé la forma. Tenim cura de cada disseny des del principi. I seguim tot el desenvolupament en producció: ajust de materials, taló... Tot passa per la part artesanal.

Quines són les teves inspiracions més enllà dels grans sabaters?

És un còctel d'elements, des de la història de la moda fins als corrents socials, els colors de temporada o els volums de moment.

Tens alguns fetitxes recurrents?

No m'agraden els encasellaments. Per a mi el treball és lliure.

Creus que les noves generacions aposten per l'artesania, la qualitat i, sobretot, la singularitat?

No ho sé. Vivim temps d'uniformitat i sneakers. A la fi dels anys 70 i principis dels anys 80, el més esnob era vestir amb sneaker. Després, a finals dels anys 90, els dissenyadors de moda van pujar les sabatilles esportives a la passarel·la. D'aquí el corrent de massificació actual de la sneaker com a peça de vestir a diari, i l'èxit del streetwear. Potser ha arribat el moment de donar-li la volta; i fer de la sabata cool la nova opció esnob.

És l'artesania sinònim de luxe?

Indiscutiblement. Primer pel cost de producció. Segon perquè a Espanya hi ha poca artesania i està en vies de desaparició. La gent d'ofici es va fent gran i no hi ha relleu generacional, per això cal cuidar-la. Nosaltres busquem tallers petits, on tot es fa manualment i encara es cuida i es mima la sabata.

On són aquests tallers?

A Mallorca i Menorca. Balears és el bressol de la sabata de qualitat.

Quin significat té avui l'etiqueta 'made in Spain'?

Podríem anar vint anys enrere. Espanya era un país productiu, però no tenia un bon segell. Arran de la globalització es va deslocalitzar molt la indústria. En tot aquest temps la visió del producte fet a Espanya ha canviat. Avui té un segell de qualitat internacional. Encara que sempre el made in Italy i el made in France és més esnob. Itàlia sempre s'ha venut millor. Podem competir tenint una indústria que és talentosa. A mi m'agrada buscar la genialitat; i el passaport és la creativitat.

Des de 1989 a Barcelona. Creus que els teus dissenys serien diferents si no haguessis creat el teu taller a Barcelona?

No, crec que la inquietud creativa sempre ha estat aquí. Barcelona ens va ajudar en el llançament de la marca a 1989 perquè hi havia una projecció internacional d'una ciutat cosmopolita. Va ser la dècada de la moda catalana, del disseny... De Mariscal, Roser Marcé, Toni Miró, Joaquim Verdú, Lydia Delgado... Una infinitat de creadors.

Per què agraden tant les sabates? Molts prefereixen invertir en aquest complement en lloc de fer-ho en roba.

Una sabata de qualitat pot dignificar una peça bàsica. Difícilment una peça d'estil pugui dignificar un calçat bàsic. És el complement ideal. D'aquí la dita: les sabates es porten als peus però es pugen al cap.

Ets dels que pensen que el taló va ser la cotilla de segle XXI?

El stiletto, la sandàlia ... El taló és un concepte que perdurarà sempre.

Hi ha una alçada límit?

A nivell anatòmic, no hauria de superar els vuit o deu centímetres. Però podem jugar amb altres elements per aconseguir més alçada. Amb el suplement d'una plataforma el peu s'eleva uns centímetres extra. De manera que l'altura puja més.

El disseny de la sabata determina també la postura de tot el cos.

Tal qual. L'alçada ideal són quatre centímetres.

La pandèmia va comportar el regnat de les sneakers, creus que és moment d'enterrar la sabatilla?

Enterrar-la, no, però deixar d'abusar d'ella, sense dubte. L'estil esportiu (o weekend) és un referent històric de segle XX, associat al sportswear de cap de setmana. En altres paraules, no hauríem d'enterrar-la com a producte, però si com a look.

Què dissenys no poden faltar al sabater perfecte?

No ho sé, però hi ha d'haver la il·lusió de tenir un producte que no només t'agrada posar-t'ho sinó observar-lo. Una sabata sofisticada, un stiletto, o una sandàlia ocasional per a ella. I per a home, un botí amb un bon patró, una bona horma i una bona pell.

Vist recentment a la boutique

Muxart
Botí Atenas
Muxart
Botí Flash
Muxart
Sandàlia Daisy

Virtual Shopping

Descobreix un servei exclusiu de venda a distància.

Més informació