Open Creative Gallery

Recuperar un espai en lloc d'enderrocar-lo és la forma més honesta de sostenibilitat i la primera premissa de la pèrgola que signa per a La Roca Village l'estudi d'arquitectura Toolstudio, de Gianni Ruggiero. "La nostra proposta va ser precisament reutilitzar l'estructura existent amb materials ecològics de km0". Descobriu la història (i la cultura) darrere de la cúpula que abraça la nostra Open Creative Gallery a través de la mirada del seu creador.

Una cúpula a l'aire

«Dissenyar una cúpula és una solució lògica», apunta Gianni. Al seu imaginari, propostes innovadores com la cúpula amb perforacions que va projectar Gaudí al Palau Güell per aprofitar la llum solar. "La cúpula aporta una idea d'abric", afegeix. En lloc de recolzar-la en quatre pilars (que hagués estat més senzill), Gianni va decidir suspendre-la a l'aire. «Sembla que està levitant; i aquesta és la seva màgia».

Una oda a l'artesania

La cúpula està trenada a mà per Pont de Querós. Ubicat a Sant Hilari de Sacalm, a Vic, Pont de Querós és un estudi-taller que aposta per crear instal·lacions de vímet natural. «La seva feina és artesanal. No tenen catàleg. El producte mai és igual. El més bonic és visitar el seu taller, tocar el material, provar, imaginar idees…», explica Gianni.

Filosofia naturalista

Diuen els artesans que és la cúpula més gran feta en vímet. Un material que, en paraules de l?arquitecte, inspira naturalesa: «Encara que el vímet sigui un vegetal mort, la textura i l?aroma aporten una sensació natural».

‘Moodboard’ creatiu

A l'obra de Ruggiero hi ha dues referències clares: una d'arquitectònica i una altra de natural. La referència arquitectònica ens trasllada a l'Antiga Roma i al Brasil. D'una banda, la cúpula amb ull central del Panteó; de l'altra, les cúpules suspeses de l'arquitectura brasilera dels anys 60. La referència natural és clara: un niu gegant. «El que és bonic d'un projecte és precisament que allotgi referències tan dispars».

Crear sense pressa

El temps és relatiu; i l'artesania exigeix paciència. El vímet és un ofici lent, que es revela contra les presses industrials. «Mentre el ferrer ha fet servir tres setmanes per manipular, soldar i pintar l'estructura metàl·lica; la feina de vímet ha requerit dos mesos. Descartem la idea de posar dues persones a trenar el material per agilitzar el procés perquè el resultat no hauria estat el mateix: Cada artesà imprimeix el seu segell», recorda Gianni. Respectar el temps natural dels processos és també un exercici de sensibilitat valenta.